Translate

dimecres, 5 de juny del 2013

Renovables o no renovables, aquesta no és la qüestió.

Estalvi, eficiència i renovables són imperatius socials marcats per Brusel•les així com pels diferents  organismes internacionals. la necessitat per un canvi de model energètic passa a ser una prioritat en una societat basada en l'economia del consum, basada en el creixement infinit en un món de recursos limitats.

Renovables o no renovables, aquesta no és la qüestió. Lamentablement no crec o crec  que tot plegat tingui un interès ambiental de fons, quin pes ha tingut la lluita social i la força d'entitats no governamentals pel canvi a un model més sostenible alhora de dictar les normatives internacionals? Donem un cop d'ull a la figura següent, on ens mostra la dependència energètica dels països membre de la comunitat europea: Irlanda, Grècia, Portugal, Itàlia i Espanya tenen masses aspectes en comú...capricis del destí.



El planeta creix, la  demanda creix i els nostres recursos no paren de decréixer i com és natural a molta velocitat. Europa paga 1.000 milions d'euros al dia en importacions energètiques . Parlem de sostenibilitat econòmica, parlem de autonomia energètica, parlem de decréixer per decret, per necessitat, per obligació, per sentit comú i si a més a més significar fer-ho pel planeta, la imposició és moralment acceptada.

Renovables o no renovables, aquesta no és la qüestió. Dubto que les grans corporacions estiguin en contra de la conservació del nostra planeta, és més, conservació del medi ambient són expressions massa utilitzades des de un punt de vista comercial: energies verdes, menjar ecològic, turisme sostenible...són sens dubte la clau per una bona campanya publicitària d'èxit. Les grans corporacions  estan a favor del seus interessos, però el perquè dels darrers atacs per part d'algunes grans corporacions energètiques? què és el que els fa posar el crit d'alerta i veuen perillar les seves còmodes posicions?

Renovables o no renovables, aquesta no és la qüestió. Es tracte de mantenir el control de l'energia. Els combustibles d'origen fòssil són un recurs limitat i necessari per sobreviure, i com a tal un bé altament preuat, hi ha hagut i hi ha cap relació energètica darrera de cada conflicte bèl·lic? Existeix cap corporació capaç de controlar les forces de la naturalesa? Les renovables tenen el poder d'apropar-se al ciutadà, tothom té accés al Sol. Les renovables democratitzen l'accés a l'energia, pot ser aquest el gran temor? Si el poble té accés a l'energia gratuïta, es pot iniciar el canvi de model energètic per un sistema descentralitzat, més sostenible, més segur i més econòmic. 

Democràcia o no democràcia, aquesta és la qüestió.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada