Translate

dilluns, 21 de gener de 2013

Cap a l'autonomia!


Quan parlem d’energies renovables dins de la nostra societat, tinc la sensació d’haver de justificar-nos, d’haver de convèncer el que tenim davant, d’explicar el per què d’aquesta proposta de canvi de model energètic…són percepcions compartides per molts dels que ens dediquem al sector de l’energia, al sector de les renovables.

L’energia solar, l’energia del vent, l’energia de la terra, l’energia de l’aigua, són recursos que disposem de manera natural, cada regió amb les seves particularitats geogràfiques i climatològiques, recursos no contaminants, inesgotables i que disposem. Són arguments rotunds , clars i que ningú posa en dubte. Em pregunto si al llarg dels anys, el descobriment dels combustibles fòssils, quedarà com un dels grans descobriments de la nostra societat. Som molts els que atribuïm guerres i desastres naturals a les energies convencionals per la seva pròpia naturalesa, però alhora, considero que això és una greu falta de respecte al ser humà i no reconèixer la seva responsabilitat.

La complexitat del model energètic, social, econòmic  polític actual fa difícil entendre el per què alguns s’entesten a seguir aquest camí, seguir apostant per unes fonts contaminants, que no disposem i que tenen els dies comptats. Els canvis són sempre difícils, més encara quan hi han  conflictes d'interessos pel mig.  Dol veure un govern que fa polítiques energètiques a 4 anys vista, dol veure aquests polítics com assessors de les grans companyies elèctriques una vegada finalitzada la seva etapa pública, dol veure aquestes companyies culpant a les renovables de la situació actual…Quan entenguem que l’energia ha de ser un bé social, bàsic pel desenvolupament humà, democràtic i just per tothom, entendrem que no han d’estar lligats a les lleis del mercat.

L’autonomia energètica és important com a país, tant per la seva sostenibilitat com per la seva competitivitat, polítiques contràries generen situacions i conflictes internacionals com els actuals a  Mali o Argèlia. Però més enllà de la situació internacional, cal entendre que nosaltres, com a societat, depenem d’altres dos factors que mantenen una estreta i confusa relació: les polítiques energètiques del nostres governants i les grans companyies energètiques. El sistema actual està basat en les energies convencionals, energies fòssils que per definició són escasses. El control d’aquest recurs significa poder i control. Canviar aquest sistema, optar per solucions renovables com el sol i el vent, tecnologies que permeten ser aprofitades directament insitu per tos els consumidors, significa atribuir el poder al poble, que el ciutadà sigui més autònom i per tant, pugui tenir el control del seu futur (energètic és clar). Això, sembla ser, que no agrada i preocupa.

Per posar un exemple molt clar, l’evolució de l’energia solar fotovoltaica durant els darrers anys:

El “boom” de la fotovoltaica va ser incentivat per un sistema basat en la venta primada d’energia d’origen renovable. Espanya va tenir un desplegament en matèria solar com mai cap altre país havia tingut, país referent de la sostenibilitat i el medi ambient i al cap davant les grans companyies elèctriques i un govern que treia pit. Aquest fet no alterava els privilegis ni l’actual sistema energètic. Els grans lobbys seguien mantenint el control absolut  passant per totes les cadenes de negoci, la generació , la distribució i la comercialització d’energia.

Situació actual, el cost de l’energia convencional creix exponencialment i el cost de generació renovable s’ha reduït significativament: l’autoconsum és viable sense primes, ni ajudes ni subvencions. L’autoconsum, significa consumir la teva pròpia energia, significa llibertat, significa poder, significa independència de les elèctriques, significa en definitiva autonomia...tot seria meravellós si el nostres governants aprovessin una normativa que porta més de dos anys en procés d’elaboració i que passa de govern a govern. A què esperen? Què els preocupa? Deu ser alguna cosa molt grossa per no permetre que es generin milers de llocs de treball, per no permetre que es redueixin els costos d’importació d’energia, per no permetre les exigències medi-ambientals europees, per no permetre que aprofitem la nostra principal font de riquesa, el Sol, que tant envegen països veïns. Un consumidor habitual domèstic que produís la seva pròpia energia elèctrica, deixaria de pagar a les companyies 20.000€ en 25 anys. Dol acceptar que això hi pugui tenir alguna cosa a veure. Dissenyar un sistema elèctric on l’estalvi sigui contemplat com un problema, és en si mateix una perversió.

Sóc del parer, que res hi podran fer, tard o dora es sumaran en aquest projecte imparable que és el sentit comú i la democràcia energètica. Arribat aquest moment procuraran atribuir-se els mèrits com fan les corporacions  psicòpates amb l’únic objectiu de seguir-nos controlant. És aquí quan haurem d’anar en compte i recordar que l’objectiu és l’autonomia!!!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada